Actualitzat el 11 d’octubre del 2026
Llei D'Hondt: com funciona, exemple pas a pas i escons per província el 29N
Ja saps a qui t’assembles? Fes el test en 2 minuts
La "llei D'Hondt" és el mètode amb què es reparteixen els escons del Congrés a cada província. No és una llei a part: és una regla de càlcul recollida a l'article 163 de la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), que porta el nom del jurista belga Victor D'Hondt. En aquesta guia t'expliquem com funciona, amb un exemple complet, i quants diputats elegeix cada província el 29 de novembre de 2026.
Escons del Congrés: 350 repartits per províncies
Abans d'aplicar D'Hondt cal saber quants escons es reparteixen a cada lloc. Ho fixa l'article 162 de la LOREG:
- El Congrés té 350 diputats.
- Cada província té un mínim inicial de 2.
- Ceuta i Melilla elegeixen 1 diputat cadascuna.
- Els 248 restants es reparteixen entre les províncies segons la seva població.
- El decret de convocatòria ha d'indicar quants diputats elegeix cada circumscripció.
Cada província és una circumscripció independent. Els vots d'una província no se sumen als d'una altra.
Escons del Congrés per províncies el 2026
Per al 29N, el repartiment és a l'annex del Reial decret 806/2026, de 5 d'octubre, publicat al BOE del 6 d'octubre:
| Diputats | Circumscripcions |
|---|---|
| 38 | Madrid |
| 32 | Barcelona |
| 16 | València |
| 12 | Alacant, Sevilla |
| 11 | Màlaga |
| 10 | Múrcia |
| 8 | Illes Balears, Biscaia, Cadis, la Corunya, Las Palmas |
| 7 | Astúries, Granada, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife, Saragossa |
| 6 | Almeria, Còrdova, Guipúscoa, Girona, Tarragona, Toledo |
| 5 | Badajoz, Cantàbria, Castelló, Ciudad Real, Huelva, Jaén, Navarra, Valladolid |
| 4 | Albacete, Àlaba, Burgos, Càceres, Lleó, Lleida, Lugo, Ourense, la Rioja, Salamanca |
| 3 | Àvila, Conca, Guadalajara, Osca, Palència, Segòvia, Terol, Zamora |
| 2 | Sòria |
| 1 | Ceuta, Melilla |
En total sumen 350. Les dates del procés les tens al calendari de les eleccions del 29N.
Llei D'Hondt: com funciona pas a pas
L'article 163.1 de la LOREG descriu el mètode així:
- Llindar del 3%. No es tenen en compte les candidatures que no hagin obtingut com a mínim el 3% dels vots vàlids emesos a la circumscripció. Els vots vàlids inclouen els vots en blanc.
- Ordenar. S'ordenen de més gran a més petit els vots de les candidatures restants.
- Dividir. Els vots de cada candidatura es divideixen entre 1, 2, 3… fins al nombre d'escons de la província.
- Assignar. Els escons van als quocients més alts, de més gran a més petit.
- Empats. Si dos quocients coincideixen, guanya la candidatura amb més vots totals. Si també empaten en vots, el primer empat es resol per sorteig i els següents de manera alternativa.
- Candidats. Els escons de cada candidatura s'adjudiquen als seus candidats per l'ordre en què apareixen a la llista.
A Ceuta i Melilla no s'aplica D'Hondt: com que elegeixen un sol diputat, guanya el candidat més votat (art. 163.2).
Llei D'Hondt: exemple amb una província de 6 escons
Imagina una província fictícia que elegeix 6 diputats. S'hi presenten cinc candidatures fictícies, A, B, C, D i E.
| Vots | % de vots vàlids | |
|---|---|---|
| A | 40.000 | 40,0% |
| B | 27.000 | 27,0% |
| C | 15.000 | 15,0% |
| D | 11.000 | 11,0% |
| E | 2.600 | 2,6% |
| En blanc | 4.400 | 4,4% |
| Vots vàlids | 100.000 |
Pas 1: aplicar el 3%
El 3% de 100.000 són 3.000 vots. E en té 2.600, així que queda fora del repartiment. Continuen A, B, C i D.
Pas 2: dividir entre 1, 2, 3… fins a 6
| ÷1 | ÷2 | ÷3 | ÷4 | ÷5 | ÷6 | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| A | 40.000 | 20.000 | 13.333 | 10.000 | 8.000 | 6.667 |
| B | 27.000 | 13.500 | 9.000 | 6.750 | 5.400 | 4.500 |
| C | 15.000 | 7.500 | 5.000 | 3.750 | 3.000 | 2.500 |
| D | 11.000 | 5.500 | 3.667 | 2.750 | 2.200 | 1.833 |
(Els quocients estan arrodonits.)
Pas 3: assignar els 6 quocients més alts
- A: 40.000
- B: 27.000
- A: 20.000
- C: 15.000
- B: 13.500
- A: 13.333
El quocient següent seria el de D (11.000), però ja no queden escons.
Resultat: A 3 escons, B 2, C 1, D 0, E 0.
Què mostra l'exemple
| % de vots | % d'escons | |
|---|---|---|
| A | 40% | 50% (3 de 6) |
| B | 27% | 33% (2 de 6) |
| C | 15% | 17% (1 de 6) |
| D | 11% | 0% |
D, amb l'11% dels vots, es queda sense escó. N'hi hauria hagut prou amb 2.334 vots més (13.334 en total) per superar l'últim quocient d'A, si la resta no hagués canviat. Amb pocs escons, el "preu" de cadascun és alt i el 3% legal gairebé no importa: aquí el llindar real per entrar va ser per sobre de l'11%.
Llei D'Hondt: a qui beneficia
Des d'un punt de vista matemàtic, el mètode D'Hondt tendeix a donar a les candidatures més votades de cada província un percentatge d'escons una mica superior al seu percentatge de vots. És el que passa a l'exemple.
Aquest efecte depèn molt de la mida de la circumscripció:
- A les províncies que elegeixen pocs diputats (2, 3, 4 o 5), el repartiment s'allunya més de la proporcionalitat i és difícil que hi entrin candidatures petites.
- A les províncies amb molts escons, com Madrid (38) o Barcelona (32), el repartiment s'acosta més als percentatges de vot, i el llindar del 3% pot ser el que decideixi si una candidatura entra o no.
A més, el mínim de 2 diputats per província fa que les províncies menys poblades elegeixin més diputats per habitant que les més poblades.
Quina candidatura en surt afavorida en cada cas depèn dels vots reals a cada província. El mètode no afavoreix cap ideologia concreta.
Llei D'Hondt a Espanya: vots en blanc, nuls i Senat
- Vot en blanc: compta com a vot vàlid per calcular el 3%, però no rep escons. T'ho expliquem a vot en blanc: a qui beneficia.
- Vot nul i abstenció: no compten per al 3% ni per al repartiment. Mira les diferències a vot nul, en blanc o abstenció.
- Senat: no utilitza D'Hondt. Cada elector marca fins a tres candidats a les províncies (dos a Gran Canària, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla, i un a la resta d'illes) i en surten els més votats (art. 166 LOREG).
Pots consultar resultats i repartiments d'eleccions anteriors a Infoelectoral, del Ministeri de l'Interior.
Abans de votar
Entendre D'Hondt ajuda a interpretar els resultats, però no diu res sobre què votar. Si vols comparar les teves idees amb les propostes de cada partit, pots revisar els programes electorals o fer el nostre test d'afinitat del 29N. Et mostra coincidències, sense recomanar-te cap opció.
Més guies per al 29N
Preguntes freqüents
Com funciona la llei D'Hondt de manera senzilla?
Es descarten les candidatures amb menys del 3% dels vots vàlids de la província. Els vots de les altres es divideixen entre 1, 2, 3… fins al nombre d'escons, i els escons s'assignen als quocients més alts. Ho regula l'article 163 de la LOREG.
La llei D'Hondt beneficia els partits grans?
El mètode tendeix a donar a les candidatures més votades un percentatge d'escons una mica més alt que el seu percentatge de vots, sobretot a les províncies que elegeixen pocs diputats. A les províncies amb molts escons el repartiment s'acosta més a la proporcionalitat.
Quants diputats elegeix cada província el 2026?
Ho fixa l'annex del Reial decret 806/2026 de convocatòria. Per exemple, Madrid n'elegeix 38, Barcelona 32, València 16, Alacant i Sevilla 12, Màlaga 11, Sòria 2, i Ceuta i Melilla 1 cadascuna. El total és 350.
El 3% es calcula a escala estatal?
No. L'article 163.1.a de la LOREG l'aplica a cada circumscripció: una candidatura necessita com a mínim el 3% dels vots vàlids emesos en aquella província, inclosos els vots en blanc.
Què passa si dos partits empaten en un quocient?
L'escó va a la candidatura amb més vots totals. Si també empaten en vots totals, el primer empat es resol per sorteig i els següents de manera alternativa (art. 163.1.d LOREG).
S'utilitza la llei D'Hondt al Senat?
No. Al Senat cada elector marca fins a tres candidats a les províncies (menys en algunes illes, Ceuta i Melilla) i en surten elegits els més votats, segons l'article 166 de la LOREG.